tag:blogger.com,1999:blog-2570461816240794622.post4889415780160071703..comments2022-04-05T00:10:00.351-07:00Comments on Las piedras cantan: A Joan Casals y los ausentesRufino Mesa Vázquezhttp://www.blogger.com/profile/01395130909957030007noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-2570461816240794622.post-78269439216604201612011-11-26T15:45:03.061-08:002011-11-26T15:45:03.061-08:00Gràcies a tu Hermínia: ha estat un ajut important ...Gràcies a tu Hermínia: ha estat un ajut important el que siguis una persona oberta, ha estat la manera poder parlar d’un amic i d’un tema que per a molts es tabú. Espero que segueixes el blog i em critiques tot el que puguis, sense pietat, serà la manera de no baixar la guàrdia i fer una feina amb dignitat. Sembla que es una tonteria però en la vida som allò que fem i a mi m’agrada per les coses el millor que puc, però en ocasions em falten ulls per veure les flaqueses del que faig. Qualsevol observació és bona si m’ajuda a repensar el que faig o el que dic...Rufino Mesa Vázquezhttps://www.blogger.com/profile/01395130909957030007noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2570461816240794622.post-15092275258328915062011-11-10T07:14:20.663-08:002011-11-10T07:14:20.663-08:00com una fugitiva, just quan ningú hi era, vaig rob...com una fugitiva, just quan ningú hi era, vaig robar l'anima del joan, per poder seguir buscant les respostes a les seves preguntes i poder així, regalar-li una mica de vida allí on estigui. <br />Me l'imagino volant lliurement sense ales, sense límits, sense la certesa de que el temps s'acaba, contemplant els colors de la vida...<br />però l'enyoro.<br />gràcies rufino per fer-lo present.hermínianoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2570461816240794622.post-29674648417559365262011-11-09T04:38:44.488-08:002011-11-09T04:38:44.488-08:00Gràcies Rufino per lliurar-te fidel al do de la pa...Gràcies Rufino per lliurar-te fidel al do de la paraula, per deixar-nos participar dels teus pensaments més íntims i profunds. La teva acceptació serena de la mort, expressada amb perplexitat i lucidesa a l'hora, i amb un equilibri difícil de posseir que no exclou en cap moment un exultant cant a la vida. Una reflexió entranyable arran de la mort de l'amic Joan Casals que ens ha colpit,ens resta el seu record i les seves obres, com tu molt bé dius volem mantenir-lo en la nostra memòria, "ver las pinturas de Joan y conectar con lo que fué su pensamiento."Carme Puyolnoreply@blogger.com